Aquest noiet xinès fou un dels primers i més entranyables amics d'en Tintín al llarg de les seves aventures. Durant el seu viatge a Xina a 'El lotus blau', Tintín el salvà de morir-se ofegat al riu Yang-Tsé-Kiang. Arran d'això es feren amics i en Xang ajudà a Tintín a detenir la banda de traficants d'opi. Com es quedà orfe, i en recompensa per la seva ajuda, va ser acceptat com a un fill en la família de Wang-Gen-Xié. Temps després, a 'Tintín al Tíbet', en Tintín somià que li demanava ajuda i s'assabentà que l'avió en que viatjava s'havia estavellat al Tíbet. Encara que deien que no hi havia supervivents en Tintín estava convençut de que el seu amic era viu. Organitzà una expedició al lloc de l'accident i finalment, després de superar molts problemes a les neus tibetanes, aconseguí salvar-li la vida per segon cop. L'últim que se sap és una carta rebuda a 'Les joies de la Castafiore' on escriu des de Londres. Aquest personatge està dedicat a un gran amic a la realitat d'Hergé que es deia exactament igual.