Sildàvia-Bordúria

Escut sildau

Una de les particularitats de l'obra Hergé fou la creació de països ficticis. El cas més destacable és el d'aquests petits països anomenats Sildàvia i Bordúria, amb els quals il-lustra l'actualitat europea en dos èpoques: els esdeveniments previs a la 2a Guerra Mundial a 'El ceptre d'Ottokar' i la guerra freda a 'L'afer Tornassol'.

Aquest duet de nacions apareixen per primer cop a 'El ceptre d'Ottokar', creat el 1938, poc després de produir-se un fet important en el panorama europeu: l'Anschluss, és a dir, l'annexió d'Àustria per part de l'Alemanya nazi (una ocupació sense resistència degut a la inferioritat austríaca), amb la qual Àustria passà a ser una província del Reich. Durant els mesos següents es produïren el desintegrament de Txecoslovàquia, l'annexió d'Albània per part d'Itàlia i la invasió de Polònia, fets que preludien la 2a Guerra Mundial. 

Hergé fou testimoni de tots aquests esdeveniments i ho reflexà a 'El ceptre d'Ottokar'. El cas de Sildàvia es pot relacionar amb tres països: el robatori del ceptre per tal de causar confusió al país i un complot per a posteriorment poder-lo envair recorda el cas d'Àustria; recorda el cas de Polònia pels conflictes seculars amb Bordúria, a imatge dels que enfrentaven Alemanya i Polònia, i per les similituds lingüístiques i arquitectòniques ben visibles a l'àlbum de Tintín; per últim pot recordar a Romania per la geografia i la història sildava, ja que en aquella època Romania també era una monarquia i existia un partit feixista anomenat "Guàrdia de Ferro" molt semblant a la "Guàrdia d'Acer" del còmic.

Pel que fa a Bordúria, té moltes semblances amb Alemanya. Fets que ho demostren són que havia envaït Sildàvia diversos cops, com havia fet Alemanya amb Polònia. El nom del cap de la "Guàrdia d'Acer", Müsstler, és una combinació de Mussolini i Hitler. L'uniforme del coronel Boris recorda al de les SS i els avions, que recorden als caces Messerschmitt, porten un criptograma que recorda l'esvàstica nazi, com podem veure a l'imatge inferior. Tots aquests elements no són casualitat, i el que realment Hergé fa en aquesta aventura és denuciar l'Anchluss. 

Arquitectura bordúria similar a la soviètica

Aquests dos països reapareixeren a 'L'afer Tornassol', publicat entre 1954 i 1956. Vint anys després, el món havia sofert grans canvis i ara la guerra freda estava en el seu moment àlgid. Un dels elements més importants de la guerra freda era la cursa armamentística. L'agost de 1953 els soviètics van fer esclatar la primera bomba d'hidrògen (bomba "H"), però l'any següent els americans ho feren amb una bomba molt més potent. El que es buscava era no deixar-se avançar per l'enemic, i aquí hi jugava un gran paper l'espionatge.

La parella Sildàvia-Bordúria es converteix en la representació d'aquest enfrontament a 'L'afer tornassol'. Els dos països intenten fer-se amb l'arma que ha inventat Tornassol i envien els seus respectius espies al castell del Molí. Els incidents a la frontera com el desviament de l'avió on viatja Tornassol, evoquen la tensió entre les dues Alemanyes. La visita de Tintín a Bordúria permet situar-la en el bloc comunista: el culte al president de Plekszy-Gladz i als seus bigotis recorda clarament la figura de Stalin, les armes de poca qualitat i l'arquitectura del realisme socialista situen a Bordúria com a un país de l'Europa de l'Est. Pel contrari, en aquesta aventura Sildàvia representa al paper aliat d'Occident.

En un altre àlbum on apareix el país fictici de Sildàvia és a 'Objectiu: la Lluna', en aquest cas amb la cursa per la conquesta espacial com a teló de fons. Fou en la regió de Sbrödj on instal-laren el Centre de Recerques Atòmiques i des d'on llançaren el cohet lunar. Però aquest és un cas especial, ja que Hergé no reflexava un aconteixement que havia viscut, sinó que s'avançà als esdeveniments ja que el publicà l'àlbum el 1953, 16 anys abans que Neil Armstrong trepitjés el sòl lunar.