Tintín al país del sòviets (pàg 112, 3A)

La lluna la pruna 

(Cançó popular catalana)

La lluna, la pruna,
vestida de dol;
el pare la crida,
la mare la vol.

La lluna, la pruna
i el sol mariner;
son pare la crida,
sa mare també.

El lotus blau (pàg 23, 4C)

El gegant del pi 

(Cançó popular catalana)

El gegant del pi
ara balla, ara balla
el gegant del pi 
ara balla pel camí.

El gegant de la ciutat
ara balla, ara balla,
el gegant de la ciutat
ara balla pel terrat.

El lotus blau (pàg 23, 4D)

Escarabat bum-bum

(Cançó popular catalana)

Escarbat, bum, bum,
posa-hi oli, posa-hi oli,
escarbat, bum. bum,
posa-hi oli en el llum.

Si en el llum no n'hi ha,
l'escalfeta, l'escalfeta,
si en el llum no n'hi ha,
l'escalfeta n'hi haurà.

El lotus blau (pàg 24, 3D)

Quan el pare no té pa

(Cançó popular catalana)

Quan el pare no té pa
la canalla, la canalla,
quan el pare no té pa
la canalla fa ballar.

Quan el pare no té vi
la canalla, la canalla,
quan el pare no té vi
la canalla fa dormir.

L'orella escapçada (pàg 1, 3B)

La filadora

(Cançó popular catalana)

Un pobre pagès
tenia una filla,
tenia quinze anys
i encara no fila.

Tralarà, la, la, la,
primfila, primfila,
tralarà, la, la, la,
primfila i se’n va (...)

El cranc de les pinces d'or (pàg 42, 3B)

El pobret alegre

(Nadala popular catalana)

Sóc pobre i no envejo la vida del ric,
perquè me la passo molt més divertit.
Si hem de ser pobres, siguem-ho de grat.
Jo canto i m'alegro quan Jesús és nat.

Matinet em llevo i me'n vaig a la font,
em rento la cara i a fora la son!
El ric no pot fer-ho perquè no és llevat.
Jo canto i m'alegro quan Jesús és nat.

Jo tinc una jupa tota de vellut;
no és ampla ni estreta, hi cabo tot just;
ai, pobre de mi se m'ha esparracat!
Jo canto i m'alegro quan Jesús és nat.

Josep i Maria pobres varen ser;
Maria filava, Sant Josep fuster;
Si hem de ser pobres, siguem-ho de grat.
Jo canto i m'alegro quan Jesús és nat.

El cranc de les pinces d'or (pàg 55, 2B)

Els tres tambors

(Cançó popular catalana)

Si n'eren tres tambors
que venien de la guerra
i el més petit de tots
porta un ram de rosetes.
Ram, ram, rataplam,
porta un ram de rosetes.

La filla del bon rei
ha sortit en finestra:
Tambor, el bon tambor;
si em vols dar una roseta?
Ram, ram... si em vols...

Donzella, qui l'haurà
serà l'esposa meva:
No us donaré el ram
que a vós no us pugui prendre.
Ram, ram... que a vós...

M'haveu de demanar
al pare i al mare
Si el sí vos volen dar
per mi res no es pot perdre.
Ram, ram,... per mi…

El cranc de les pinces d'or (pàg 55, 2C)

A la plaça fan ballades

(Cançó popular catalana)

- A la plaça en fan ballades, mare, deixeu-m'hi anar.
- Catalineta, no hi vaigues, que ton pare ha d'arribar.
- Tant si arriba com no arriba, jo a la plaça en vull anar.
I al cap de mitja horeta, son pare ne va arribar.
- A on és la Catalineta, que no ha acudit a sopar?
- És a la plaça on ballen, que en ballen, amb son germà.­
'Gafa cordes i cordetes i un garrot a cada mà
La primera garrotada mig morta la va deixar;
la segona garrotada la va acabar de matar.
Sa mare estava a la gorfa, i rebentava de plorar.
I el dia del seu enterro a son pare ne van penjar.

 Hem caminat damunt la Lluna (pàg 10, 2A)

El mariner

(Cançó popular catalana)

A la vora de la mar
n'hi ha una donzella, hi ha una donzella,
que en brodava un mocador
que és per la reina, que és per la reina.

Quan en fou a mig brodar
li manca seda;
gira els ulls envers la mar
veu una vela.

Veu venir un galiot
tot vora terra,
en veu venir un mariner
que una nau mena.

-Mariner, bon mariner:
que en porteu seda ?
-De quin color la voleu,
blanca o vermella ?

-Vermelleta la vull jo,
que és millor seda.
Vermelleta la vull jo
que és per la reina.
-Pugeu a dalt de la nau,
triareu d'ella.
-Ai no ? No hi puc pujar
no tinc moneda.

El meu pare té les claus
de l'arquimesa,
-No quedeu per diners, no,
gentil donzella.

La donzella entra a la nau,
tria la seda.
Mentre va mercadejant
la nau pren vela.

Tintín al Tíbet (pàg 15, 6C)

Una matinada fresca

(Cançó popular catalana)

Una matinada fresca, ara va de bo, (bis)
vaig sortir per ‘nar a caçar, ara va de bo,
vaig sortir per ‘nar a caçar, ara va de bo, que de bo va. 

No en trobo perdiu ni guatlla, ara va de bo, (bis)
per a poder-li tirar, ara va de bo,
per a poder-li tirar, ara va de bo, que de bo va.

 Sinó una pobra pastora, ara va de bo, (bis)
que guardava el bestiar, ara va de bo,
que guardava el bestiar, ara va de bo, que de bo va. 

Ja la trobo adormideta, ara va de bo, (bis)
a la vora d’un canyar, ara va de bo,
a la vora d’un canyar, ara va de bo, que de bo va. 

De tan boniqueta que era, ara va de bo, (bis)
no la goso despertar, ara va de bo,
no la goso despertar, ara va de bo, que de bo va.

Tintín al Tíbet (pàg 60, 4B)

El vestir d'en Pascual

(Cançó tradicional del mestre Joan Viladomat i J.Misterio)

I porta un jec catacric, catacret,
un gec d'astracan pelut ribetat de vellut
i a l'armilla hi du sigrons per botons.
En Pasqual és un noi original, com cal!
(..)