Coneix l'associació catalana de tintinaires:

TINTINCAT

Deixa la teva opinió al fòrum:

EL FÒRUM DE TINTÍN

Omple un senzill qüestionari i rebràs un fons de Windows: 

Vota en l'enquesta sobre el món de Tintín:

L'ENQUESTA

Les novetats de la web, en format RSS:

Visita la pàgina web oficial de Tintín:

TINTIN.COM

Per qualsevol consulta, pots enviar un correu electrònic:

Tintín i la música

La música té un paper destacat en les aventures de Tintín, i no només per la presència més o menys soportable del Rossinyol Milanès! En els diferents àlbums el lector es va trobant cançons, àries i melodies, algunes molt conegudes i altres que no tant. Què és el que va impulsar a Hergé a omplir la seva obra de referències musicals? Per una part, va haver de patir durant la seva infantesa l'afició dels seus pares per la lírica, un record amarg del qual es va venjar d'alguna manera a través del personatge de Bianca Castafiore. La influència del seu col·laborador Edgar Pierre Jacobs, un antic baríton que es convertiria en l'autor de Blake i Mortimer, sense dubte també hi deuria tenir alguna cosa a veure.

Tintín al Congo

A Tintín al Congo, els remers entonen un cant tradicional del país a la pàgina 35. Aquest cant existeix realment i Hergé en va transcriure fidelment la lletra.

Cant del riu congo

Els cigars del faraó

A Els cigars del faraó, Filemó Sicló ens demostra en dues ocasions que és un bon melòman. A la pàgina 36 Tintín se'l troba cantant "Sur la mer calmée" (Damunt la mar encalmada), traducció francesa del cèlebre "Un bel di vedremo" de l'òpera Madame Butterfly de Puccini. Una mica més tard, quan Tintín l'interroga a la pàgina 41, la menció dels ulls li recorda les paraules de l'ària "De l'art la splendeur immortelle" ("De l'art l'esplendor immortal"), que pertany a Benvenuto Cellini, d'Eugène Diaz.

L'orella escapçada

Al principi de L'orella escapçada, el vigilant del Museu Etnogràfic trenca la monotonia del seu treball cantant la famosa ària del "Toréador", de l'òpera Carmen de Bizet.

Ària del Toréador

El cranc de les pinces d'or

Sota els efectes de la borratxera causada pels vapors del vi, a la pàgina 55 de El cranc de les pinces d'or, Tintín i el capità Haddock fan un mini recital. Tintín canta l' "Ària de Jenny", que pertany a l'òpera còmica "La Dame Blanche" (La Dama Blanca) de Adrien Boieldieu, basada en l'obra de Walter Scott. Aquesta alusió és particularment interessant si s'incideix en alguns elements de l'obra de Scott. En ella, la Dama Blanca és en realitat una òrfena que protegeix un castell l'hereu del qual ha desaparegut misteriosament.Al final, el castell és adquirit en subhasta per un oficial que descobreix un tresor ocult en una estàtua. El cop d'efecte final consisteix en què l'oficial no resulta ser un altre que l'hereu perdut. Veritat que es reconeix bona part de l'intriga de El tresor de Rackham el Roig?

Ària de Jenny

Les 7 boles de cristall

I ara una peça que no necessita presentació i que la Castafiore canta en molts àlbums, en aquest cas concret a Les 7 boles de cristall. Es tracta per suposat de l' "Ària de les Joies" de l'òpera Faust, de Gounod.

Ària de les joies

El temple del sol

A El temple del sol canviem a un repertori musical ètnic. Amb la mateixa preocupació pel detall que va demostrar a Tintín al Congo, Hergé va transcriure fidelment el cant sagrat tradicional inca que els nostres herois escolten mentre Tornassol és dirigit al patíbul (pàg 57). En una tessitura clarament més alegre, el capità Haddock expressa la seva alegria en la versió original en francès cantant "Le soleil et la lune" (El sol i la lluna), una cançó de Charles Trénet (pàg 59).