Coneix l'associació catalana de tintinaires:

TINTINCAT

Deixa la teva opinió al fòrum:

EL FÒRUM DE TINTÍN

Omple un senzill qüestionari i rebràs un fons de Windows: 

Vota en l'enquesta sobre el món de Tintín:

L'ENQUESTA

Les novetats de la web, en format RSS:

Visita la pàgina web oficial de Tintín:

TINTIN.COM

Per qualsevol consulta, pots enviar un correu electrònic:

Biografia d'Hergé

Aquí veiem a Hergé a l'oficina del Petit Vingtième

Els inicis

Georges Remi va néixer el 22 de maig de 1907 a Etterbeek, municipi de Brussel-les. Als 7 anys va començar a dibuixar historietes als marges de les llibretes de l'escola, inspirades en la guerra i en els ocupants alemanys que havien invaït Bèlgica. L'any 1921 s'incorporà als boy-scouts, i dos anys després entrà a formar part de la revista Le Boy-Scout Belge on ja començà a firmar amb el pseudònim d'Hergé.

Quan acabà la seva etapa escolar, Georges Remi entrà a treballar al departament de subscripcions del diari Le Vingtième siècle. Mentrestant, seguí col-laborant a la revista Le Boy-Scout Belge on va publicar la seva primera tira important amb un personatge anomentat Totor, que ja insinuava a Tintín en alguns aspectes.

Un cop complert el servei militar, el director del diari Norbert Wallez, el nombrà editor en cap d'un suplement juvenil: Le Petit Vingtième (a la foto), que aparegué per primer cop el 1928. El 10 de Gener de 1929 van néixer Tintín i Milú, i és en aquest suplement setmanal on publicà les seves tres primeres aventures: 'Tintín al país dels sòviets', 'Tintín al Congo' i 'Tintín a Amèrica'. També apareixeren el 1930 els personatges d'Hergé Quico i Flupi. El 1932 es casà amb la secretària de Le Vingtième Siècle, Germaine Kieckiens.

La consagració

Hergé conegué a un estudiant xinès de Belles Arts amb el qual sorgí una gran amistat. Era Xang-Xong-Gen, qui el documentà sobre la situació de la Xina per a fer 'El lotus blau', on va incloure el personatge de Xang. A partir d'aquest moment, Hergé es documentarà a fons per als viatges de Tintín i cuidarà tots els detalls de les històries. A paritr de l'any 1934, Edcions Casterman publicà les aventures de Tintín. En aquest periode fins 1940 va fer  'Els cigars del faró', 'El lotus blau', 'L'orella escapçada', 'L'illa negra', 'El ceptre d'Ottokar' i començà 'Tintín al país de l'or negre', que fou interromput per la guerra. L'any 1936 creà una nova sèrie amb "Les aventures de Jou, Zette i Jocko".   

D'esquerra a dreta: Edgar P. Jacobs, Jacques van Melkebeke i Hergé

El 1939 havia estat invitat a Xina però el viatge es va suspendre a causa de l'inminent 2ª Guerra Mundial. El Maig de 1940, Bèlgica és invadida pels alemanys i desapareixen el diari Le Vingtième Siècle i el seu setmanari juvenil. Llavors Hergé passà a ser redactor en cap del suplement Soir Jeunesse, que pertanyia a Le Soir, un diari controlat pels alemanys. Edicions Casterman decidí estandaritzar les aventures de Tintín a llibres en color de 64 pàgines, adaptant-se els àlbums antics al nou format. En aquest periode a Le Soir, creà 'El cranc de les pinces d'or', 'L'estel misteriós', 'El secret de l'Unicorn', 'El tresor de Rackham el Roig' i l'inici de 'Les 7 boles de cristall', obres sense contingut ideològic degut al control alemany. Però quan Bèlgica fou alliberada el 1944, els aliats acusaren a Hergé de col-laboracionista amb els alemanys i l'apartaren de tota publicació.

Tintín reaparegué el 1946, quan es començà a publicar el setmanari belga "Tintín". El 1950 es crearen els Estudis Hergé, on reuní una dotzena de col-laboradors, entre ells Edgar P. Jacobs i Jacques van Melkebeke (acompanyats a la foto per Hergé), especialment per al gran treball de documentació d'Objectiu: la Lluna'. És en aquest periode a la revista "Tintín" on es publiquen més aventures i on les històries del jove reporter aconsegueixen més popularitat. De 1946 a 1966 publicà 10 aventures, des de la finalització de 'Les 7 boles de cristall' fins 'Vol 714 a Sidney'. A finals dels 50 Hergé tingué una sèrie de problemes personals, però el treball a 'Tintín al Tíbet' l'ajudà a recuperar-se. El 1961 Tintín arribà al cine amb "El misteri del Toisón d'or' i 3 anys més tard amb 'Tintín i les taronges blaves'.

El reconeixement

El 1971 viatjà per primer cop a Estats Units on estigué en contacte amb alguns indis nadius (recordant 'Tintín a Amèrica'). Un any després en el primer congrés del còmic a Nova York rebé un homenatge per part dels dibuixants americans. El 1973, Edicions Casterman reedità la primera obra, 'Tintín al país dels sòviets', i finalment Hergé pogué visitar la Xina 34 anys després de la invitació oficial. El 1976 aparegué 'Tintín i els Pícaros', èxit de públic però amb una pobre crítica. Aquell any s'inaugurà una estàtua de bronce a Brussel-les amb l'imatge de Tintín i Milú i es va projectar el documental "Jo, Tintín" dedicat a l'heroi i al seu creador. El 1977, després de divorciar-se de la primera esposa, es casà amb Fanny Vlamynck. L'any 1979 es conmemoraren els 50 anys del naixement d'en Tintín, i per aquesta cel-lebració es va editar un llibre del cinquanta aniversari, es va emetre una edició de segells conmemoratius a Bèlgica i s'inaugurà el Museu Imaginari de Tintín. Dos anys després es produí un emotiu retrobament amb en Xang, 45 anys després d'haver-li inspirat 'El lotus blau'. L'any 1982, la societat belga d'astronomia decidí donar el nom d'Hergé a un planeta recent descobert entre Mart i Júpiter.

Finalment Georges Remi morí el 3 de març de 1983 a la clínica de Saint-Luc, a Brussel-les, a causa d'una leucèmia. La seva voluntat fou que ningú continués amb les aventures de Tintín. El 1986 es publicà 'Tintín i l'art-alfa', l'última i inacabada obra d'Hergé. Un any més tard, la seva esposa Fanny va substituir els Estudis Hergé per la Fundació Hergé.

Retrobament entre Xang i Hergé 45 anys deprés de El lotus blau