Des de petit he sentit una fascinació pel Tibet. I no venia pas per la seva filosofia espiritual ni per la fe budista , ans el contrari em sento cristià de soca-rel des de que tinc ús de raó. Allò que em va fascinar més d´aquesta nació era la seva situació geogràfica privilegiada, ja que en sóc un veritable amant de les muntanyes i de tot allò que representa el muntanyisme. I com no, en ser un boig de les aventures de Tintín en va deixar la mel als llavis l´àlbum d´Hergé Tintín al Tibet. Per a un servidor un dels còmics més creatius, enginyosos i amb una trama excel·lent que mai s´hagi vist. Amb les historietes del personatge del tupe vaig arribar a conèixer molts racons i cultures del món. Per a mi el primer professor i llibre de text de socials , i no exagero pas, van ser les aventures de Tintín i Milú. En ells vaig descobrir la passió per la història, la geografia i el segle XX amb tot allò que comportava. Curiosament Tintín al Tibet fou dibuixat en una època de crisis del seu creador – Hergé s´estava enamorant d´una col·labora seva i futura esposa i allunyant-se de la seva primera dona. Aquesta crisis -n´oblidem que Hergé era un home d´arrels cristianes- va coincidir en el temps amb la fugida a l´exili del Dalai Lama, el 10 de març de 1959. L´Àlbum fou dibuixat entre els anys 1958-1960. Comento tot aquest seguit de coses per deixar clar que el Tibet per a mi va més enllà de modes religioses i espirituals. D´altra banda el Tibet no s´entén sense aproximar-nos el budisme.Són dues peces, Tibet i budisme, que no poden anar deslligades.

Tot això ve a tomb de la mediatització de la repressió xinesa vers el poble tibetà. Arran de la commemoració del 59 aniversari de la fugida del cap espiritual i del govern tibetà la protesta contra l´ocupació del Tibet s´ha fet més patent. L´excusa la celebració dels Jocs Olímpics a Beijin. Com diuen els seus objectius els Jocs Olímpics han de ser la trobada de la germanor entre els esportistes i les nacions. Per en lloc veig que aquest Jocs representin aquest esperit. Els drets humans a la Xina no hi són respectats -ni al Tibet ni a la resta de les nacions oprimides que conviuen en aquest Estat asiàtic. Un Estat comunista convertit en una dictadura capitalista, on el regne del diner hi té molt a dir. Participar als Jocs Olímpics es permetre que la Xina faci de les seves en tot allò que té a veure en la vulneració dels drets humans. Sí els jocs Olímpics es celebressin a l´Habana, els boicots serien sonadíssims. Però amb la Xina no s´hi juga, ja que en un futur pròxim seran els reis dels planeta a nivell econòmic. Els Estats hi tenen masses interessos. Actituds valentes des de la societat civil moltes, però des dels governs dits democràtics poques. Sí fos esportista andreuenc i hagués de participar-hi almenys una cosa segura faria: no participar en la cerimònia d´inauguració.

Des de revistes com el Sant Andreu de Cap a Peus podem sensibilitzar en la lluita per un món més digne. I tots els Tibets del món són causes dignes de llibertat democràtica.