|
Coneix l'associació catalana de tintinaires:
TINTINCAT
Deixa la teva opinió al fòrum:
EL
FÒRUM DE TINTÍN
Omple un senzill qüestionari i
rebràs un fons de Windows:
EL
FORMULARI
Vota en l'enquesta sobre el món de Tintín:
L'ENQUESTA
Les novetats de la web, en format RSS:
Visita la pàgina web oficial de Tintín:
TINTIN.COM
Per qualsevol consulta, pots enviar un correu electrònic:
|
"Girona exhibeix 500 fetitxes de Tintín i el seu creador, Hergé"
Extret del Periódico de Catalunya, el
16 de març de 2007
L'exposició recull 500 objectes de col.leccionista sobre el creador de Tintín. Els fons procedeixen de la col.lecció particular de Jordi Tardà.
|
Quim
Casas. Jordi Tardà explica, artífex de les fires de col.leccionisme musical, que va descobrir en una taula de despatx de la Fundació Hergé una fotografia d'Anita Pallenberg, datada de quan era companya sentimental de Keith Richards i era a Saint-Tropez celebrant el casament de Mick Jagger i Bianca Perez. Anita, a la fotografia, somriu al costat del seu fill mentre sosté als braços un exemplar de l'àlbum L'illa negra, una de les millors aventures de Tintín. Tintinòfil empedreït, Tardà no necessita cap mena de justificació per unir els seus dos ídols, Hergé i The Rolling Stones. Però l'atzar va resultar així de capritxós. Després d'uns quants anys traient a la llum objectes de col.leccionisme rocker per ser subhastats, espolsa la seva col.lecció dedicada a Tintín i el seu creador, Georges Remi, àlies Hergé. L'exposició, titulada Tintín en el món d'Hergé, es podrà veure a Girona des del dia 16 de març fins al 20 de maig al Centre Cultural de Caixa Girona-Fontana d'Or.
LA PREHISTÒRIA
Semblen superats els temps en els quals Tintín s'erigia en acarnissat pretext de debat polí- tic a causa de les afinitats del seu autor amb la dreta. Ara, amb l'aventurer eternament adolescent en el punt de mira del director Steven Spielberg, que planeja per a l'any 2009 una pel.lícula sobre el reporter, el capità Haddock, el professor Tornassol i el gos Milú, aquesta exposició proposa un repàs de l'evolució d'Hergé, i amb ell la mateixa evolució del seu personatge més popular, a partir de coses conegudes i objectes de culte.
Entre el material exposat destaquen, per exemple, diverses planxes metàl.liques corresponents a l'edició del 1930 de Tintín al país dels sòviets, la primerenca obra d'Hergé llarg temps inèdita. També alguns exemplars groguencs de Le petit vingtième, el diari catòlic belga en què va debutar el personatge, i un cançoner boy scout il.lustrat per Hergé, que ens remet als balbucejants inicis de l'autor i als elements que forjarien el personatge més representatiu de la línia clara franco-belga.
Tot i que a l'exposició hi ha espai per a altres treballs de l'autor, Tintín capitalitza el màxim interès amb les primeres edicions d'àlbums com Tintín al Congo, Tintín a Amèrica o El lotus blau; diverses proves de color, figures de plom i marionetes dels personatges, cartes manuscrites, esbossos, il.lustracions amb tinta xinesa, edicions encunyades, litografies commemoratives, tires del diari Le Soir --que va publicar el còmic durant l'ocupació alemanya--, diferents objectes publicitaris basats en la sèrie, elapés, singles, postals nadalenques i un exemplar de l'àlbum Objectiu: la Lluna firmat per Hergé i els pioners lunars Aldrin, Collins i Armstrong.
|
|