Bernat Salvà. "Fins i tot ara, malgrat la panxa, la calba i les ulleres, per a tots els tintinòlegs i tintinòfils jo sóc Tintín". Es diu Jean-Pierre Talbot, té 64 anys i viu a Spa (Bèlgica), on treballa de mestre i director d'escola. Però als anys 60 va interpretar el personatge en dos films d'imatge real, Tintín i el Toisó d'Or (1961) i Tintín i el misteri de les taronges blaves (1964). Abans-d'ahir va anar convidat a La Fontana d'Or de Girona, on es pot veure l'exposició Tintín en el món d'Hergé. Col·lecció Jordi Tardà.

"Fins i tot la meva filla, als 6 anys, va llegir Hem caminat damunt la Lluna i em va preguntar: "Papa, com ho has fet per anar per damunt la Lluna?", recorda. S'ha de dir que ell també s'ho va buscar. Quan tenia 17 anys va ser un dels milers de joves que es va presentar al càsting per al film d'imatge real Tintín i el toisó d'or.

Triat per Hergé

"Hergé i jo vam coincidir per casualitat a les oficines de producció -recorda-. Em va mirar i, després d'una estona que em va semblar una eternitat, em va posar la mà a l'espatlla i va dir: «Sí, és ben bé ell». No va dir que m'hi assemblés, o «Està bé», sinó que jo era Tintín". Abans, mai ningú li havia dit que s'hi assemblés. Però un cop triat per Hergé, que no va participar en els films però hi tenia dret de veto, "tothom considerava evident que ens assemblàvem". Temps després, quan es va casar, Hergé li va regalar una aquarel·la "dedicada al senyor i la senyora Tintín".

Raons de pes

A més de la semblança física, Talbot diu que el van triar perquè sabia estar davant la càmera, per la bona capacitat atlètica i, sobretot, pel fet que "jo no actuava, no feia el paper de Tintín, feia de Jean-Pierre, com si tot em passés a mi, i això es corresponia perfectament amb el personatge". "Aquesta és una de les raons principals per les quals en la vida he esdevingut Tintín".

Ambientat a València i adreçat a un públic infantil, Tintín i el misteri de les taronges blaves es va rodar a Gandia i a l'interior del País Valencià. Tintín i el toisó d'or és per a tots els públics i inclou molta acció, "com un James Bond, però sense noies". Podria haver estat l'inici d'una carrera d'actor, però Talbot no va seguir: "Jo no sóc actor, la meva feina és la pedagogia".