Tintín i les seves aventures segueixen sent pura llegenda en la historieta. Els seus més de 180 milions de llibres repartits a tot el món continuen provocant vertigen. Però, tot i així, el personatge creat pel dibuixant belga Georges Remi, Hergé (1907-1983), va a la baixa. El milió i mig d'àlbums que es venien cada any a Espanya durant la dècada dels 80 s'han reduït a menys d'una tercera part en poc més de 10 anys. Els lectors espanyols amb prou feines aporten 350.000 exemplars dels més de dos milions que es venen a l'any a tot el món en 58 idiomes diferents. Unes xifres que, tot i que no són menyspreables, han encès les llums d'alarma.

"Els anys d'esplendor han passat. La negativa d'Hergé de permetre continuar les seves aventures després de la seva mort està començant a passar factura", assegura Lluís Zendrera, director de Joventut, editora de les aventures de Tintín des que, el 1957, publiqués El ceptre d'Ottokar. Els 23 àlbums que conformen la saga sembla que estan pagant el peatge d'un inevitable canvi generacional. "Els que van créixer llegint Tintín s'han fet grans i ara s'ha de conquistar els seus fills i els seus néts", apunta Ana Zendrera, directora de Zendrera Zariquiey, editorial que acaba de publicar Tintín. El somni i la realitat, de Michael Farr.

Quan els comptes han començat a ser magres, Casterman, l'editorial belga que té els drets internacionals de les aventures de Tintín, ha decidit rescindir els drets locals per publicar directament en tots els idiomes. Una nova política que ha provocat litigis com el que protagonitzen a Espanya Joventut i Casterman. Així, des de juliol del 2001, Casterman comercialitza els seus llibres en castellà i català a través de la distribuïdora de cromos Panini i, per ara, fins que el litigi es resolgui, aquests conviuen amb els vells àlbums de Joventut. Per motius legals, els de Casterman es publiquen amb una nova traducció i en un format reduït (22 x 17 centímetres, exportat al mercat francòfon), ja que Joventut encara té els drets del format i les traduccions clàssiques.
La concentració no és exclusiva de Casterman. La Fundació Hergé, per exemple, supervisa els llibres que es publiquen sobre Tintín i el seu autor. Una forma de gestionar l'herència d'Hergé que ha provocat polèmica. Els tintinòlegs més ortodoxos acusen la fundació de, per un costat, retenir el llegat documental d'Hergé --de qui dilluns passat es va complir el 20 aniversari de la seva mort-- i, per l'altre, de prohibir la reproducció de vinyetes en obres que no s'ajusten a la seva línia, com un assaig que relacionava Hergé amb Jules Verne insinuant un possible plagi i la controvertida biografia d'Hergé escrita per BenoŒt Peeters, Hergé fils de Tintin.

La fundació, a través de la seva editorial, Moulinsart, s'encarrega de produir i imprimir a Bèlgica algunes de les obres que es publiquen sobre l'univers del personatge, com Tintín. El somni i la realitat, i deixa a les editorials nacionals, Zendrera Zariquiey en el cas espanyol, la responsabilitat exclusiva de la traducció i la distribució final. "La fundació està fent tot el possible per assegurar la protecció de l'obra d'Hergé i desenvolupar-ne el coneixement. És lògic que vulgui controlar la qualitat dels llibres que es publiquen sobre Tintín", assegura Ana Zendrera.
Davant la caiguda de vendes de les aventures, aquestes obres al voltant de l'univers Tintín es perfilen com una nova mina. A més del citat llibre de Farr i de L'abecedari de Tintín, de Joan M. Soldevila (Pagès Editors), les novetats són nombroses. Zendrera Zariquiey acaba d'iniciar la publicació d'una col.lecció de llibres infantils amb adhesius reposicionables (foto inferior) i editarà el pròxim mes de juny Tintín, Haddock y los barcos, d'Yves Horeau, coincidint amb l'exposició homònima que es podrà visitar al Museu Marítim de Barcelona. L'editorial també portarà a Espanya L'atelier d'Hergé, una obra sobre el procés creatiu de l'il.lustrador, i farà el mateix amb una monografia sobre els viatges de Tintín.

A l'optimisme s'hi ha d'afegir la bona acollida de les aventures de Tintín editades per Casterman. "El format permet uns costos menors i, per tant, un preu més assequible que ha calat molt bé entre el públic més jove. Gairebé sense voler hem trobat la clau per crear nous lectors", afirma Lluís Torrent, director general de Panini España. El personatge, creat el 1929, es disposa a viure una segona joventut celebrant el seu 75 aniversari amb l'estrena de la primera de les tres pel.lícules que la Fundació Hergé assegura que el rei Mides de Hollywood, Steven Spielberg, portarà a la gran pantalla amb actors de carn i ossos.