Tintín va gaudir ahir veient com diputats d'esquerra i de dreta es disputaven al Parlament el seu afecte i amistat. Tots reivindicaven ser els seus més fidels i antics admiradors.

Des del seu bust, instal-lat al mig d'una sala en la que més de 200 persones seguien de prop l'insòlit debat parlamentari, l'intrèpid reporter del Petit Vingtième escoltava atònit com fins aquells que el condemnaren en el passat per racista i feixista, el defenien ara amb tota l'ànima.

"Tintín és de dreta o d'esquerra?", aquest va ser el tema central d'un debat informal entre diversos polítics, entre els que es trobaven quatre il-lustres membres del Club de Parlamentaris tintinòfils, al qual pertanyen un total de 72 diputats francesos.

Dos d'ells representaven a forces de la dreta, el gaullista Didier Quentin i el diputat de la coalició centrista UDF André Santini. Els seus contrincants eren dos diputats de l'esquerra plural en el poder, el socialista, i ex-ministre, Jean-Marie Bockel i el comunista Yann Galut. El debat l'animava el president del club, el diputat Dominique Bussereau i l'empresari i consultor de comunicació Thomas Sertillanges, administrador de l'Associació d'Amics d'Hergé, extesa per 30 països.

Ahir seguiren el decisiu debat un número major de periodistesm fotògrafs i càmeres de televisió que el que cobreix habitualment les discusions de la Cambra sobre pressupostos o les 35 hores laborals.

Els tertulians del debat, al que es va sumar per carta el propi president de la Cambra, Laurent Fabius, eren conscients de la responsabilitat de debatre un tema tan complex com aquest, sobre el qual han ppolemitzat en les set últimes dècades milions de tintinòfils i d'enemics de Tintín i Milú. Controlant la rigurositat de les atribucions que es feien a Hergé, estaven presents la seva vídua i l'embaixador de Bèlgica.

La dreta ho tenia més fàcil en aquest debat. Didier Quentin va reivindicar la clarividència d'Hergé, quan publicà Tintín al País dels Sòviets, "una clara denúncia de l'opressió que suposava el règim bolxevic", va dir.

El comunista Yann Galut va haver de reconèixer que el seu partit s'equivocà quan acusaren a Hergé de col-laborador dels nazis, postura de la qual s'autocriticà públicament en PCF recentment des del seu òrgan periodístic, L'Humanité. Galut reivindicà la lluita que Tintín lliurà a nivell mundial en defensa de la justícia i la llibertat.

El socialista Jean-Marie Bockel, que es confessà com els altres com un fanàtic tintinòlegm va fer un llarg circumloqui per evitar respondre de forma directa a la pregunta amb la qual es convocà el debat: "Tintín és d'esquerres o de dretes?".

Bockel reconegué per una part que Hergé podia ser catalogat com representatiu "d'una dreta fortament conservadora", especialment al llegir el seus primers àlbums, Tintín al País dels Sòviets i a Tintín al Congo. Però, "al seu tercer àlbum, Tintín a Amèrica, llença un crítica ferotge a l'antimodel soviètic, als Estats Units".

Per aquest parlamentari, Hergé mostrà en aquest i altres àlbums, com en la denúncia de les companyies petrolíferes a Tintín al país de l'Or Negre i dels traficants d'esclaus a Stoc de Coc, que apostava pel model de la tercera via.

Tant el diputat socialista com el comunista reivindicaren la tendència d'esquerres de Tintín, reconeixible segons ells en àlbums com Tintín i els Pícaros, en el que el reporter ajuda a la caiguda de l'infame dictador Tapioca i es pot veure la zona de barraques i "un cert missatge a favor de la revolució permanent, encarnat en el Che Guevara".

Per Galut, "Tintín és el candidat somniat de l'esquerra plural per les eleccions europees", mentre que per André Santini, diputat liberal de la UDF, "no és d'esquerra ni dreta, sinó algú com De Gaullem, un gentleman centrista".

HEROI UNIFICADOR

Al Parlament ahir no va haver crispacions, acusacions, conspiracions, ni tant sols foren necessàries votacions. Tintín, en definitiva, va ser més que mai un jove heroi unificador, impossible de classificar políticament i al que tots reconeixeren que si avui seguissin les seves històries, viatjaria a Kosovo, a Argèlia, Iraq, Sierra Leona o a qualsevol lloc on s'hagués de denunciar l'opressió i falta de llibertat.

Els participants al Parlament francès van lamentar que el debat no s'hagués retransmès en directe per televisió com habitualment, però decidiren corregir aquesta falta publicant la integritat dels debats de Tintín en un llibre que apareixerà el pròxim mes de març.