Quan va morir Hergé, l'any 1983, la seva última voluntat deixava clar que ningú no dibuixaria cap més àlbum de Tintín, i milers de seguidors van quedar decebuts. La mort de l'autor implicava la mort del personatge. Però aquesta decisió ha estat clau amb el temps perquè el personatge sigui ara més viu que mai. Si Uderzo ha matat en vida el seu personatge amb el fluix àlbum El cel ens cau al damunt, què hauria estat de Tintín en mans diferents de les d'Hergé.

Aquesta vitalitat es va fer palesa dissabte passat a Martorell en la primera trobada de tintinaires de Catalunya organitzada per Tintincat, Associació Catalana de Tintinaires. L'èxit de la convocatòria va satisfer els organitzadors. En començar la jornada eren 153 socis; dues hores més tard, se n'havien fet 21 més.

El matí va transcórrer als jardins del museu l'Enrajolada, a Martorell, que, convertit en un petit castell de Moulinsart, va veure passar molts aficionats que amb la timidesa d'una primera trobada, van portar unes quantes peces seves de col·leccionisme per fer intercanvis amb altres aficionats. «Hauria d'haver portat més material», deia un dels assistents, mentre Jordi Tardà ensenyava la seva col·lecció de primeres edicions. «Al museu del rock hi haurà una sala dedicada a Hergé», deia mentre feia un inventari de peces signades per Hergé que havia adquirit en subhastes internacionals.

La canalla, mentrestant, es distreia retallant i dibuixant o fent-se un retrat de fira en què el seu rostre simulava Tchang abraçat a Tintín. Gent gran i jove amb distintius al·lusius a Tintín i fins i tot algun Milú de carn i ossos feia un tomb pels jardins. Aquest petit Moulinsart va tenir fins i tot l'evocació d'unes vinyetes tretes de Les joies de la Castafiore en què una banda interpreta una serenata per celebrar el suposat prometatge del capità Haddock i la Castafiore. La banda Amics de l'Harmonia va interpretar les cançons populars catalanes que en la traducció del còmic al català va utilitzar Joaquim Ventalló en les escenes musicals que apareixen en els àlbums. En un plafó es feia referència a quina vinyeta sortien els temes que es van interpretar. També hi va actuar Salvador Boix amb l'espectacle Tintinventari. L'acte va servir també per inaugurar l'exposició Tintín en blanc i negre, en què mitjançant plafons didàctics s'explica l'origen en blanc i negre de Tintín. «A diferència d'altres països, a Catalunya vàrem conèixer Tintín quan ja es feien a tot el món les edicions en color, però encara hi ha qui no sap que moltes van ser dibuixades originalment en blanc i negre», va explicar David Baker, membre de Tintincat i organitzador de la mostra, que estarà oberta fins al desembre.

Un dinar de germanor tintinaire, la projecció del documental Tintín i jo i la conferència Tintín i la història del segle XX, a la Casa de Cultura de Martorell, van completar la jornada. La intenció és que cada any la trobada se celebri en una ciutat diferent. Segons el secretari de l'associació Josep Sucarrats, Sabadell, Reus i Figueres serien tres de les principals candidates per al 2006.