Els seguidors de les aventures de Tintín, el personatge que va crear el dibuixant belga Hergé a finals de la dècada de 1920, es van aplegar durant tot el dia d'ahir a Martorell en la primera trobada celebrada a Catalunya. L'associació TintinCat, creada fa dos anys, va organitzar una jornada amb actuacions musicals i d'animació, exposicions i oberta a l'intercanvi de tot tipus d'objectes de col·leccionisme que espera repetir cada any en un punt diferent del territori català.

Mentre els col·leccionistes bescanviaven postals, pins i ninots, al pati del centre cultural l'Enrajolada sonava la música de la banda Amics de l'Harmonia, nom d'evocacions tintinaires. Els seus components, vestits de mariners, havien assajat algunes peces per a l'ocasió. Entre elles, diverses cançons que el capità Haddock entonava en les seves borratxeres. A la sala d'exposicions s'hi podien observar dibuixos en blanc i negre que l'autor va realitzar per a la premsa entre 1929 i 1941. Els llibres de Tintín en color no van començar a editar-se fins el 1945. Segons el secretari de TintinCat, Josep Sucarrats, "a Catalunya hi ha molts seguidors" des de que el 1964 es traduís al català el primer llibre, Les joies de la Castafiore. "Era molt diferent a Roberto Alcázar i Pedrín i altres còmics de l'època. Tintín era una finestra al món: per a un nen dels anys seixanta tenir un llibre entre les mans suposava, per exemple, poder desplaçar-se a Perú i tenir referències sobre la cultura inca". La seva lectura, comentava, "ha despertat molts esperits viatgers".

Pascal Guillén, de 37 anys, se sap totes les històries fins al punt que, quan li ensenyen una vinyeta, identifica el llibre a la qual pertany. Els va llegir i rellegir en francès i català. Quan per fi els va avorrir, van entrar en competició amb els d'Astèrix i Obèlix. Però per Guillén els primers eren especials perquè li van transmetre "coneixements de països i cultures diferents". Ara té previst recuperar la seva vella col·lecció per a que el seu fill, que neixerà aviat, "tingui també aquesta base cultural".

Javier Sarrias, de 72 anys, els va començar a llegir als 10. De més gran es va convertir en llibreter. Actualment jubilat, recorda que a la seva botiga mai van faltar els exemplars de Tintín: "Els he venut durant 40 anys. En tot aquest temps no els han deixat de demanar". Laia, de 12 anys, observava les postals dels col·leccionistes. "M'agrada Tintín pel valent que és", comentava. A prop estava Maria Dalmases, de 24 anys, que lluïa una bossa amb il·lustracions de Tintín: "Tenia tres anys quan vaig agafar el primer Tintín. Llegia els del meu germà i ben aviat m'hi vaig enganxar".

En un dia festiu com el d'ahir, també es va recordar la polèmica que va envoltar Hergé, a qui se'l va arribar a considerar col·laboracionista del règim nazi. "És cert que no va fer res per a denunciar el nazisme i que es va quedar treballant a la premsa durant l'ocupació, però no per això se'l pot identificar amb la ideologia", explicaven responsables de TintinCat.