Jaume Vidal - Només un heroi de la resistència podia redimir Hergé del pecat d'haver publicat les històries de Tintín en Le Soir durant l'ocupació alemanya a la Segona Guerra Mundial. Aquest lluitador antinazi, anomenat Raymond Leblanc, va treure de l'ostracisme Hergé i li va proposar la creació de la revista Tintin, setmanari que va representar un salt cap a la modernització i projecció internacional del personatge. Leblanc va ser també productor de films que van adaptar el personatge als dibuixos animats. Raymond Leblanc va produir els llargmetratges El temple del Sol (1969) i Tintín al llac del Taurons (1977).

Raymond Leblanc va morir el passat 21 de març. Va néixer a Longlier, Bèlgica, el 22 de maig de 1915 i a més d'un lluitador contra l'opressió nazi també va ser un lluitador a la vida civil. Va ser un home amb empenta que a diferència d'altres compatriotes seus no considerava que Hergé fos un col·laboracionista ja que mai no havia delatat ningú i que l'únic crim del que se l'acusava era haver fet dibuixos per Le Soir.

De fet, el que pensava Leblanc era el mateix raonament que Hergé va fer a Numa Sadoul quan li va preguntar pel moment en què l'exèrcit belga va capitular i la monarquia belga va fer una crida a tornar a la feina. «Semblava que la guerra havia acabat per nosaltres. Per això no creia tenir cap motiu per col·laborar amb un diari com Le Soir: jo treballava, i punt! De la mateixa manera que treballava un miner, un cobrador de tramvies i un flaquer! Però tot i que per molts era normal que un maquinista conduís una locomotora, consideraven que els que treballaven a la premsa eren uns presumptes traïdors.»

Hergé va ser retingut quatre vegades un cop acabada la guerra, però tan sols va passar una nit al calabós. El creador de Tintín explicava l'anècdota que durant el procés als col·laboracionistes un dels advocats de la defensa va preguntar a l'auditor militar el perquè no havien detingut Hergé. El militar li va respondre: «Perquè haguéssim fet un ridícul espantós.» El cas és que si Hergé no va sortir malparat del judici, les acusacions el van fer entrar en un període d'abatiment fins que no va aparèixer Leblanc per proposar-li la creació del setmanari Tintin i fer-li l'encàrrec de crear un equip fer endegar-lo. El primer número va sortir el 26 de setembre del 1946 i va comptar amb la col·laboració d'Edgar Pierre Jacobs, un cantant d'opera, creador de la sèrie Blake i Mortimer i autor dels fons i del vestuari d'El centre d'Ottokar. De Jacobs, Hergé explicava que quan es va produir l'alliberament de Brussel·les es va plantar a casa d'Hergé amb un garrot per protegir-lo d'una possible agressió. A la capital belga hi havien escamots contra els que acusaven d'haver confraternitzat amb els alemanys.

La revista, editada en francès, va tenir immediatament una rèplica en flamenc amb el nom de Kuifje. En tres dies es va esgotar el tiratge de 60.000 exemplars. Tot i les acusacions contra l'autor, Tintin es trobava en el cor de molts belgues. L'any 1948 es va començar a distribuir a França i aviat, la revista dirigida a «joves de 7 a 77 anys» tindria versions a Alemanya, Itàlia, l'Estat espanyol, Portugal i Turquia, i es distribuiria a Suïssa i Canada.

Leblanc, des de la seva empresa cinematogràfica Belvisión, produiria el llargmetratge El temple del Sol (1969), adaptació en dibuixos animats de l'àlbum del mateix títol, amb una cançó inèdita de Jacques Brel, i Tintín al llac del Taurons (1977), amb un argument inèdit.