Tintín sap que hi ha gel a la Lluna des de fa 43 anys.

L'historietista belga Hergé va publicar el 1953 'Hem caminat damunt la Lluna', la continuació d''Objecitu: la Lluna', i va situar al jove reporter, al seu gos Milú, al professor Tornassol i al capità Haddock a la superfície del satèl-lit terrestre.

Encara faltaven 16 anys per a que Neil Armstrong digués allò de "pas de gegant per a la Humanitat", però arribar a la Lluna començava a deixar de ser només ciència ficció. El que sí semblava excessiu era trobar aigua en un satèl-lit tan poc avesat a la vida. Va ser gel, igual que la sonda Clementine, el que va trobar Tintín a la Lluna.

La troballa del còmic es va produir, com en la vida real, per casualitat. Tintín, que acabava d'arribar a la Lluna, entra en una gruta amb Haddock i Milú, com recull la seqüència de vinyetes. El gos es perd, i, al buscar-lo, el periodista de còmic rellisca per una sorprenent rampa d'aigua congelada. "Si és gel!" exclamà Tintín. Igual que els alts càrrecs del Pentàgon i la NASA, 43 anys després.