Rafael Tapounet. Fa una setmana, la premsa es va fer ressò de la decisió de les cadenes de llibreries britàniques Borders i Waterstone de retirar els exemplars de Tintín al Congo de la secció infantil després que l'anomenada Comissió per a la Igualtat Racial demanés la prohibició de la segona aventura llarga del reporter del tupè, qualificant-la "d'antiquat disbarat racista". Set dies després, la conseqüència lògica i previsible d'aquell rebombori absurd és que les vendes de Tintín al Congo s'han multiplicat per 38 al Regne Unit.

Les periòdiques incursions de l'horda políticament correcta en el terreny de la cultura popular a aquestes altures només ens haurien de moure al riure o al cansament, però, ja ho veuen, acabem entrant-hi a tot drap. En aquest cas, és destacable que els salvaguardes britànics triïn com a objecte de la seva jeremiada l'obra d'un dibuixant belga, amb tanta literatura incorrecta com ha generat la tremenda història colonial del seu país, començant per Rudyard Kipling, glòria de les lletres angleses i autor del molt citat poema La càrrega de l'home blanc. Kipling, com Hergé, es va alimentar dels prejudicis de la societat del seu temps, igual que va fer Aristòtil al defensar l'esclavitud o Dante a l'enviar Mahoma al vuitè cercle de l'infern. No hi ha manera més ràpida de viatjar cap al ridícul que jutjar i condemnar el passat prenent com a base les idees del present.

A mig camí entre l'obra d'aprenentatge i el pecat de joventut, Tintín al Congo és un desencert. Però són justament els seus elements més controvertits --l'odiós paternalisme racista amb què Tintín tracta els africans i l'alegria amb què massacra animals-- els que el converteixen en un valuós testimoni d'aquell model de colonialisme d'inspiració catòlica que Bèlgica va voler presentar com a exemplar després d'un brutal procés d'usurpació i extermini. Prohibir-lo és només una manera maldestra d'ocultar que tot allò va existir.
Una dada: després del turbulent període de descolonització, Tintín al Congo va caure en desgràcia, i va ser una revista zairesa la que, tornant-lo a publicar, va propiciar el seu retorn a les llibreries de tot el món. Els africans ho tenien clar. El problema no era la historieta. El problema era la història..