Brussel·les, la capital belga, es caracteritza pel seu aire arquitectònic déco, per la seva city, on hi ha nombroses delegacions empresarials que actuen com a lobby en les decisions de la Comunitat Europea i per les seves tendes de xocolata. També perquè és la ciutat d'Hergé, el creador de Tintín. El lligam de Tintín i la capital belga és fort. A l'àlbum El secret de l'unicorn, comença l'aventura en un mercat de vell. Tot i que Hergé no donava gaires referències concretes, el cèlebre reporter compra la miniatura d'un vaixell a la plaça de Jeu de Balle, on encara ara s'apleguen una bona colla de brocanters.
Amb tot, Brussel·les i Tintín passaven ara una etapa de divorci. Sobretot arran de la decisió de la Fundació Hergé de crear el futur museu Tintín fora de la capital.

Ball i convencions
Del 20 al 23 de juliol es produirà el retrobament de Tintín i la ciutat amb la celebració del primer festival Tintín, que omplirà Brussel·les d'activitats com la celebració d'una convenció Tintín, una marató de cinema, una desfilada pel carrer de vehicles utilitzats per Tintín i una cursa de caixes de sabó, com la que feien a les vinyetes Quico i Flupi, dos trapelles dels barris de Brussel·les creats per Hergé. També es faran uns itineraris Hergé i se celebrarà un ball de disfresses a l'hotel Metropol.
Un fet important serà la col·locació d'un fresc al carrer de L'Etuve, a poques passes del cèlebre Manneken-Pis. Aquest fet fa pensar en la renovació de les velles referències turístiques de la ciutat. El jove Tintín pot arraconar al nen pixaner a l'hora de triar un emblema de la ciutat. És cert que Tintín és un personatge amb 75 anys d'història, però la revitalització a la ciutat del personatge pot deixar a un segon terme tant el Manneken-Pis com l'Atomium, creat l'any 1958, com a símbol de la societat moderna i que ara s'està restaurant perquè havia quedat totalment obsolet. I és que a Brussel·les les coses canvien a poc a poc. Per exemple, al carrer Des Sables es troba el Centre Belga del Còmic, un museu de la historieta força visitat, però amb un contingut bastant limitat i un plantejament expositiu molt superat, que tira més aviat a ranci. Això sí, la llibreria està força bé, així com la biblioteca i l'edifici modernista, obra de l'arquitecte Víctor Horta. I és que Brussel·les és una ciutat que respira còmic, gairebé com se sent la flaire de les gofres, un dels dolços predilectes dels belgues.
Moltes parets mitgeres estan decorades amb imatges de vinyetes. També es veu clara aquesta tradició amb la quantitat de llibreries especialitzades que hi ha, sobretot al bulevar Lemonnier.
És tan gran aquesta simbiosi que una de les guies de la ciutat planteja recorreguts per espais relacionats amb el còmic per altres d'estrictament turístics però il·lustrats amb vinyetes on apareixen aquests indrets.