Llamp de rellamp! I si Tintín, el símbol de l'aventurer conservador i asexuat, estigués escandalosament ben dotat? Sembla estrany, però Freud té poc a veure. Es tracta de l'argument d'un estudi realitzat per la professora de disseny Rita Gual i la seva germana Rosa. Segons la seva tesis, Hergé podria haver-se inspirat en un tipus d'estàtua romana de culte priàpic. Un exemple d'aquesta peça es troba al Museu Arqueológic de Tarragona, i curiosament es titula Tintinnabulus.

Les germanes Gual van descobrir l'estàtua en aquest museu. "Vam fer un estudi de síntesis per a confirmar-ho", explica Rita. No obstant, la Fundació Hergé nega la teoria: "prové del personatge anterior a Tintín, Totor". Però van confirmar que el tema seria estudiat per la secretaria general a petició de 20 minutos.

El meticulós estudi es basa en que Hergé treballava amb fotografies i podria haver utilitzat una del National Geographic d'una estàtua idèntica que es troba a Nàpols. "El penis s'assimilaria als bombatxos. El tupè és l'anella trencada. Les làmpades que li pengen recorden a un fox terrier", comenta Rita. A més, Tintinnabulus significa en francès "Tintín en volum".

Fins ara s'havien proposat com a possibles models el germà d'Hergé o fins i tot un líder nazi belga. Però davant la nova troballa, comencem a entendre l'afirmació d'Hergé: "Tintín sóc jo". I tal vegada, Steven Spielberg, que ha comprat els drets per a una pel·lícula, haurà d'anar pensant en contractar al dotat actor Rocco Sigfredi com a protagonista.

La tintinologia opina

El reconegut tintinòleg i comissari de l'exposició "Llamp de rellamp! Tintín i el mar de llegenda" del Museu Marítim de Barcelona, Joan Manuel Soldevilla, opina que "la teoria ha estat molt ben acollida per la tintinologia", encara que no la creu factible. I afegeix: "el personatge beu de la tradició cultural de l'època. És el símbol de l'aventurer i no té cap més complexitat".