El pròxim dia 16 s'estrenarà a Dinamarca el documental del director danès Anders Oestergaard Tintín i jo. La pel·lícula es basa en un llibre d'entrevistes realitzat el 1971 per Numa Sadoul, un estudiós del món del còmic que va fer aquesta entrevista quan tan sols era un estudiant. Hi va haver respostes de les que Hergé es va penedir. Per aquest motiu, el llibre va sortir inicialment amb talls de censura.

El documental recupera ara totes aquestes qüestions que no van sortir a la llum. Un exemple és el delicat tema de l'acusació de col·laboracionisme amb els alemanys feta a Hergé. Durant l'ocupació nazi a Bèlgica, a la Segona Guerra Mundial, el creador de Tintín havia seguit publicant les seves aventures al diari Le Soir. Es conta l'anècdota que el seu amic i col·laborador, el dibuixant Edgar Pierre Jacobs, va anar a casa d'Hergé el dia de l'alliberament de Brussel·les per protegir-lo de possibles atacs. Finalment, no va passar res, tot i que després les noves autoritats el van citar.

El director Anders Oestergarrd va declarar ahir al diari Jyllands Posten: «No crec que Hergé fos partidari del nazisme, perquè això hauria creat un conflicte amb el seu tipus d'humor, amb la seva tolerància, la seva ment oberta i la seva delicadesa. Francament, em sembla impossible. El documental forma part dels actes del 75 aniversari de la creació del personatge. Per donar més versemblança al relat cinematogràfic, el director fa servir tècniques d'animació per representar Hergé.