La nova versió inclou esbossos i apunts de George Rémi, on apareix el nom i la imatge del pintor empordanès.

Hergé va morir l'any 1983. La mort el va sorprendre treballant en una nova aventura de Tintín, L'Art-Alfa , en què parodiava la part de mentida que hi ha a l'art contemporani, del qual era un gran admirador. La primera edició d'aquesta obra es va publicar l'any 1986. Ara n'ha sortit una de nova amb la incorporació de nou pàgines inèdites, en una de les quals apareix escrit per Hergé el nom de Salvador Dalí i un dibuix inspirat en l'artista empordanès nascut fa cent anys. Dalí no és el primer gran personatge que inspira Hergé: el gàngster Al Capone, a Tintín a Amèrica ; l'aventurer Henry de Monfreid, a Els cigars del faraó ; el traficant d'armes Sir Basil Zaharoff, a L'orella escapçada , Faisal II de l'Iraq, a L'or negre , o Fidel Castro, a Els Pícaros.

«Per mi, el guió és la història tal com me l'explico a mi mateix abans de començar a dibuixar. Si en faig alguna cosa escrita, més aviat es tracta d'una sinopsi, si la detallo en forma de croquis, ja és un desglossament en vinyetes. En resum, en la meva feina, el que jo anomeno el guió és el que tinc al meu cap», deia Hergé.

El guió de L'Art-Alfa, el que tenia originalment al cap a l'hora de posar-se a treballar, estava format per tots els components negatius que han envoltat l'art i sobretot l'art contemporani: falsificació, venda de continguts buits amagats de grans reflexions, egocentrisme, actituds estrafolàries, mitomania. Sense que això fossin característiques exclusives de Salvador Dalí, Hergé va prendre la figura de l'artista empordanès per crear el punt d'una història que encara ara, vint anys després de la mort d'Hergé, és plenament actual. Va més enllà, però, aquesta aventura: droga, luxe i sectes.

El nom de Dalí aparegut al llibre no ha cridat gaire l'atenció al mitjans francesos. Ni tan sols tenint en compte el lema que apareix al costat d'un estrafolari personatge -«pintor a la moda»-, llargarut i prim i amb uns bigotis refilats. Alguns dels comentaris de l'obra apareguts a la premsa francesa defineixen el personatge com «una mena de Don Quixot del segle XX». Als esbossos definitius de l'àlbum hi apareix la referència d'un artista real: l'escultor francès César Baldaccinni, conegut com César.

De fet, l'última aparició en escena de Tintín és a una vinyeta on se'l força a convertir-se en una estàtua de César; Georges Rémi va morir després de dibuixar Tintín conduït cap al patíbul dissenyat per Rastapopoulos, dolent entre els malvats.
Hergé era un gran amant de l'art contemporani. En tenia una bona col·lecció de peces. Fins i tot Andy Warhol va fer-li un retrat a l'estil de les marilyns, maos i elvispresleys que va fer l'artista pop.

Als xats d'Internet on s'ha debatut l'aparició de l'àlbum, els debats se centren en si la nova edició és només una operació comercial o un gran encert per donar unitat a tota la col·lecció d'àlbums de Tintín. Una altra discussió es produeix entre els que defensen que aquest àlbum hauria d'haver estat acabat (i per Boob de Moor, col·laborador d'Hergé), i els que respecten la voluntat d'Hergé perquè Tintín morís amb ell. «Tintin? C'est moi.»