Extraoficialment, Tintín va viatjar a Barcelona. Ho va fer en una aventura apòcrifa. Una de les moltes aventures pirates que ha portat per tot el món. També dins de l'àmbit dels Països Catalans, Tintín va viatjar a València en l'aventura cinematogràfica, feta amb personatges reals, Tintín i les taronges blaves . Però l'ambient que es respirava era d'un clar folklorisme espanyol. L'autèntica mirada de Barcelona sobre Tintín, a més de la que hi ha a totes les cases on s'amunteguen les múltiples edicions dels àlbums de Tintín, es produeix a peu de carrer. En tots els barris hi ha botigues i establiments on els productes o la decoració al·ludeixen a aquest personatge. Tintín és viu ara que es tanca l'any del 75 aniversari de la seva creació.

Última notícia. El museu del Rock, que des que es va retirar de la Fira del Disc del Col·leccionista impulsa Jordi Tardà, ha adquirit dibuixos originals de Tintín realitzats per Hergé. Tot i que encara no està definida la ubicació del museu, el que sembla decidit és que es dedicarà una sala al mític personatge. Aquest és un dels molts exemples de la relació llarga i intensa del cèlebre personatge amb Catalunya i Barcelona.

La relació de Tintín amb la ciutat s'ha anat intensificant al llarg del temps i, ara, Barcelona és una ciutat on les petjades de Tintín són evidents. Un dels espais on el visitant pot submergir-se en l'univers Tintín mentre es pren una copa és el bar musical Apolo 7 (Urgell, 106). A l'exterior del local, el coet amb què va viatjar Tintín a la Lluna ens avisa de l'univers en què el client podrà endinsar-se. Una vitrina plena de gadgets deixa ben clar de què va la cosa. Les parets, plenes d'imatges de Tintín, ho acaben de confirmar. Des de la barra del bar fins al final a mà dreta, on hi ha els lavabos, cap racó deixa de recordar-nos l'obra d'Hergé. Només falta la referència directa al nom de Tintín, no fos cas que la Fundació Hergé hi enviés els seus advocats. On sí que utilitzen un nom de reminiscències tintinaires, però sense cap mena de referència visual, és l'establiment de pasta italiana i delicadeses La Castafiore (Aribau, 58). El Russinyol de Milà de segur que compraria pasta fresca en aquest establiment.

A Barcelona no han faltat pubs dedicats a Haddock, el personatge més políticament incorrecte de les aventures de Tintín. El més significatiu i veterà és Haddock, situat al barri de Gràcia (Jesús, 16). A Barcelona també es pot adquirir l'autèntic whisky escocès Loch Lommond, beguda preferida de Haddock (Celler de Gelida. Vallespir, 65).
Una presència que va impactar la ciutat va ser la celebració de l'exposició Tintín a Barcelona a la Fundació Miró (setembre, octubre i novembre del 1984) que incloïa la mostra itinerant El museu imaginari de Tintín i Homenatge a Hergé, una interpretació del món creat per Hergé feta per 75 artistes, dels quals un bon grapat eren catalans. La presència de Tintín a la ciutat va ser tan forta que un grup d'intel·lectuals van signar un manifest en contra de la celebració de la mostra argumentant el tempteig feixista d'Hergé. Això va provocar una resposta en defensa dels valors de llibertat i de defensa dels oprimits que poden detectar-se en les aventures del cèlebre reporter.

Un altre moment àlgid de la presència de Tintín a Barcelona va ser la celebració de l'exposició Llamp de rellamp! al Museu Marítim de Barcelona, que es va fer del juny del 2003 fins al gener d'enguany. La mostra, que defugia del Tintín de cartró pedra i optava per les noves tecnologies, feia referència a la relació de la sèrie amb el mar.
Barcelona també ha tingut una de les exclusives tendes Tintín. Primer va ser al passeig de Sant Joan i després al carrer del Pi. Un relleu escultòric que es trobava en aquesta tenda és ara a Norma Còmics (passeig de Sant Joan 7-9), llibreria especialitzada en historieta i cinema que té un racó dedicat al personatge amb els àlbums i tota mena de productes de marxandatge. L'editorial Joventut publica els àlbums de Tintín i l'editorial Zendrera-Zariquiey, altres llibres relacionats amb l'univers Hergé. A més, Panini distribueix les versions reduïdes dels àlbums.

Podríem dir que la imatge de Tintín ha passat gairebé per totes les cases barcelonines. Si no ho ha fet pels seus àlbums, ho haurà fet en forma de guia telefònica. Telefónica va decidir dedicar a Tintín la portada de les Pàgines blanques.

No hi ha fidelitats completes

Madrid. Sempre Madrid. Es diu que Catalunya sempre ha tingut una relació especial amb Tintín, cosa que és certa. Però això no treu que el mite que l'editorial Joventut de Barcelona va ser la primera editorial a publicar Tintín a l'Estat espanyol sigui cert. Joventut va començar a publicar els àlbums de Tintín el desembre del 1957. Abans, però, Tintín havia estat publicat a les pàgines d'entreteniments infantils del setmanari fet a Madrid Blanco y Negro. Es tractava d'una versió per trameses i impresa en paper blau. També a la revista per a escolars Tres amigos, d'inspiració religiosa, hi apareixien les aventures de Tintín, juntament amb notícies relacionades amb el món de l'escoltisme catòlic, les missions, els viatges de Pius XII i temes de caràcter educatiu. Cal recordar el vincle d'Hergé amb el moviment escolta i les organitzacions juvenils catòliques. Aquestes curioses versions podien aparèixer en un mateix número amb pàgines en blanc i negre, bitó o color. També l'editorial Casterman va editar els 50 àlbums en castellà de Tintín. Ara també ho fa, però en una mida reduïda. Aquestes singulars edicions són distribuïdes per l'empresa Panini des de Torroella de Montgrí. Pel que fa a les revistes, la primera versió de Tintín va ser editada per la mateixa editorial Joventut l'any 1968. El 1969, el personatge es va integrar al setmanari Gaceta Junior, publicat per Universo Infantil, empresa lligada al Grup Godó. La capçalera va reaparèixer als anys 80 a l'editorial Bruguera.

De regal

A Konema (Consell de Cent, 296) hi podem veure un Tintín per obsequiar. Les aventures de Tintín han creat tot un món de tres dimensions que ha trobat en l'objecte de regal una expressió molt adequada a l'estètica i les elegants i acurades formes que Hergé va dibuixar a les vinyetes dels àlbums

De guix

Entre pintures, pinzells i vernissos, a la drogueria Tot Pintura (Nou de la Rambla, 68-70), una de les més veteranes de tot el barri del Raval, s'escampa tot un exèrcit de figures de guix dels dos inseparables companys Capità Haddock i Tintín. Només cal traça per pintar-les.

Falàfel i xauarma

Al cor de Ciutat Vella hi ha el carrer Escudellers, un indret amb sabor al cor de Barcelona. L'aroma de les especialitats àrabs ha envaït tot el districte I de la ciutat. Tintín també s'ha deixat seduir pels falàfels i els dóner kebabs. Tintín viu la Barcelona multicultural.

També llibres

Entre tant producte de marxandatge no es poden oblidar els àlbums de Tintín. La seva lectura és fonamental per a tot aquell que vulgui saber què ha estat el còmic del segle XX. A la llibreria Norma Comics (Passeig de Sant Joan, 7-9) hi ha tots els llibres a l'espai dedicat al personatge.

Al quiosc

Tintín no podia falta al quiosc, però no en forma de paper. Actualment hi ha dues col·leccions: la dedicada als DVD de les seves aventures en dibuixos animats i la col·lecció de Planeta-De Agostini dedicada a les reproduccions tridimensionals dels cotxes que apareixen en les aventures de Tintín.