Tintín fa 75 anys. El 10 de gener de 1929 naixia, a "Le Petit Vingtième", suplement del diari catòlic belga "Le Vingtième Siècle", un personatge que ha estat admirat per gent tant diversa com el general De Gaulle, Steven Spielberg o Andy Warhol. Georges Rémi (1907- 1983), més conegut per Hergé, ha aconseguit que, fins avui, el seu personatge hagi venut 200 milions d'àlbums arreu del món i hagi estat traduït a 60 idiomes. Els productes derivats de Tintín segueixen aportant 16 milions d'euros anuals a Fanny Rodwell, vídua d'Hergé, administrats pel seu marit Nick a través de la Fundació Hergé i l'empresa Moulinsart.

MONEDES DE DEU EUROS. Bèlgica celebra amb orgull l'aniversari del seu heroi nacional. El personatge d'Hergé és el més popular de tots els creats pels dibuixants belgues, per davant de Lucky Luke o els Barrufets. Bèlgica és sense dubte el país amb major densitat de dibuixants de còmic del món, amb 650 autors per quilòmetre quadrat! La Casa de la Moneda acaba d'encunyar una sèrie especial amb l'efígie de Tintín i Milú. En total, 50.000 monedes de plata amb un valor nominal de 10 euros, que sortiran a la venda al febrer. I, el març, apareixeran els segells basats en els episodis de Tintín a la Lluna.

EXPOSICIONS PER EUROPA. El Museu del Còmic de Brussel·les va inaugurar ahir una ampliació de l'Espai Hergé, on s'examinen amb lupa les tècniques d'Hergé i l'evolució gràfica dels seus personatges. La Fundació Hergé realitza musicals i exposicions itinerants com la del Museu Marítim de Barcelona (“Llamp de rellamp!”) o la que aquests dies es pot visitar a Leiden (Holanda), “Tintín i els inques”. La fundació planeja obrir el 2007 (pel centenari d'Hergé) un museu Hergé i els seus personatges a Lovaine La Neuve. A Londres, Tintín serà, a partir del 31 de març, el convidat d'honor del Museu Nacional de la Marina. La imatge de Tintín és present a molts racons de Brussel·les: una gran reproducció del coet vermell i blanc que apareix a “Objectiu: la Lluna” i “Hem caminat damunt la Lluna” saluda als visitants de l'aeroport, i hi ha una ruta per la ciutat amb escenaris del còmic.

“TINTÍN I L'ART-ALFA”. Ahir també es va presentar la reedició de la darrera i inacabada historieta d'Hergé, “Tintín i l'Art Alfa”, un àlbum d'esbossos ja publicat el 1986, però ara amb nous dibuixos que esclareixen el final d'aquesta història centrada en la falsificació d'obres d'art.

LES VERSIONS ANTIGUES. Tots tenim un passat. També Tintín, que va néixer en blanc i negre, amb un dibuix força menys acurat del que tots coneixem. L'editorial Casterman, per primer cop a Espanya, ha publicat tots els àlbums que un cop van aparèixer en les aventures originals, tal i com es van veure al diari, el que permetrà als lectors comparar les dues versions (antiga i moderna) de unes històries en les que el perfeccionista Hergé introduïa múltiples canvis (de fet, “La illa negra” té en realitat tres versions). Es tracta de les primeres nou històries de la sèrie, des de “Tintín al país dels soviets” (l'única que no té versió moderna, perquè “la va veure com un pecat de joventut”, segons paraules del tintinòleg Joan Manuel Soldevilla) fins a “El cranc de les pinces d'or”. Però Casterman, que té els drets universals de l'obra d'Hergé, manté a Espanya una disputa judicial amb l'editorial Joventut. En una sentència del passat juliol, la jutgessa reconeixia que és Joventut la propietària dels drets. Casterman ha posat un recurs i segueix distribuint els facsímils amb les aventures dels anys 50.