El testament gràfic d'Hergé i l'evocació pictòrica de la seva obra culminant, Tintín, per part de cinc artistes espanyols, s'uneixen en una exposició a la galeria madrilenya Nájera. La mostra Tintín i l'art-alfa, que romandrà oberta fins el 8 de gener (Plaça de la Independència, 4) va ser inaugurada ahir pel director de la Biblioteca Nacional, Luis Alberto Cuenca, i per l'embaixador belga a Espanya, Xavier Demoulin.

La primera part presenta obres de Dis Berlin, Angel Mateo Charris, Concha Gómez-Acebo, Pelayo Ortega i Xesús Vázquez. Tots, d'una manera o altra, s'endinsen en l'univers de l'obra d'Hergé. 

En els casos de Vázquez, Ortega i Gómez-Acebo, la presència de Tintín o del seu gos Milú es materialitza de mode directe, a través de siluetes ben identificables; no és així en les obres de Berlin i Charris. els qui han preferit, més que representar, evocar el món de Tintín.

Aquesta part pictòrica de l'exposició té el seu origen en una idea de l'actual director de l'Institu Valencià d'Art Modern (IVAM), Juan Manuel Bonet. Els preus dels olis i obres de tècnica mixta varien entre les 120.000 i el milió i mig de pessetes.

Una representat de la Fundació Hergé, amb seu a Brussel-les, s'ha desplaçat fins a Madrid per vetllar per la puresa de les representacions artístiques en torn a l'obra d'Hergé i per a impedir qualsevo tergiversació dels personatges de Tintín. Ahir mateix, aquesta enviada especial mostrà les seves reticències davant diverses obres de l'artista Concha Gómez-Acebo, en principi preparades per ser exposades, a les que va considerar com "simples paròdies de l'obra d'Hergé".

El segon tram de l'exposició serà el que més reclami l'atenció dels tintinòfils de pro. A la planta baixa de la galeria s'ofereix un total de 70 pàgines d'esbossos de Tintín i l'art-alfa, l'àlbum que Hergé preparava quan morí el març de 1983, i que hauria d'haver fet el número 24 en la fabulosa saga del reporter detectiu. Una obra en la que, amb el rerefons d'una història policíaca, el pare de Tintín pretenia reflectir la seva afició per l'art contemporani, que havia començat a col-leccionar amb passió.

Entre aquestes pàgines s'inclou, per descomptat, la més que cèl-lebre 42, en la que un Tintín esbossat camina amb un tipus a l'esquena apuntat per una pistola. Camí fins a la mort? El cert és que allí va desaparèixer el personatge, doncs aquesta fou l'última vinyeta dibuixada per Georges Remi, Hergé. A tot això se sumen les tres úniques planxes que Hergé va acabar per aquell àlbum, i que havien d'haver constituït el principi del mateix.

Un neon blau amb el Tintín de l'art-alfa (el dibuixant era un admirador de l'artista Dan Flavin, especialista en escultures de neon) i quatre reproduccions del retrat que Andy Warhol va fer a Hergé completen la mostra. Totes aquestes peces procedeixen de la Fundació Hergé.

Les pàgines d'esbossos, presentades de forma que composen la paraula "HERGE", són facsímils: des de fa cinc anys, Fanny Rodwell, vídua del mestre i hereva universal dels drets de la seva obra, amb prou feines deixa sortir algun original de Tintín de la cambra del banc en què està dipositat el conjunt de la seva obra. 

El cert és que els originals d'Hergé descansen en espera de que, un dia, els polítics belgues es posin d'acord per la constitució del museu Hergé a Brussel-les. Un fet que, pel moment, sembla complicatm doncs la seu que ha ofert per ara el Govern de la Comunitat de Brussel-les a la vídua del dibuixant no és en absolut del seu gust.